12 ene 2009

QUILÒMETRE VERTICAL, PUJADA AL MONDÚVER



Després de molts preparatius,, enguany hem decidit pujar el Mondúver, aquest cim tan preciat pels gandienses, aixi que sense més pensar-ho Carmela i jo ens apuntem,,, i tot seguit ens acompanyen els meus amics, Jose i Paco.

Tot un repte, doncs el Mondúver és el cim que fa uns 950 metres d'altitud, però com que pugem abans altres cims, aquesta prova l'anomena el CLUB ALPÍ DE GANDÍA , EL QUILÒMETRE VERTICAL, una prova on ve gent de tot arreu, i pot participar-hi de dos maneres: CAMINANT ó CORREDORS.

Nosaltres quatre decidim fer-ho Caminant, aixi i tot estem vora 5'30 hores per fer 16 km, tot un orgull poder dir-ho, i també cal esmentar que Jose i Paco arriben entre els cent primers Caminants.



La sortida la fem a les 9 des de Beniopa, fins al Cim del Mondúver, i a les 10'30 hores ixen els corredors.

Ens separem en dos grups,, Jose i Paco son mes esportistes i decideixen anar mes depressa, aixi que marxen cap avant, i jo, vaig acompanyant per una gandiense coneguda meua, companya de travessies, Carmela.


Tenim fins a tres punts d'avituallament, on ens donen a beure i menjar,,,, aixi i tot decideix-ho traure el bocata de pernil que m'havia preparat pel matí, i redeu que estaba de boooooo.

Fins al cim del Mondúver vegem ploure, tenim que botar barrancs que van de bat a bat d'aigua, boires, fang per les sendes empinades, tant amunt com avall, fins i tot ajudats per cordes i els bombers de Gandia, des d'aquest blog, l'enhorabona per la Organització.


Un viatge al cim del Mondúver tenim que baixar fins la Drova on està esperant-nos els bus, amb els que anem fis Beniopa, abans d'açó al últim punt d'avituallament rebem una samarreta, un bastó de trekking, etc etc.

Ara a dutxar-nos i cap a Torís , abans pasarem i deixarem a Carmela, la meua companya en aquest tan abrutpe trajecte, però, no sense deixar de vore les vistes que se veuen desde el cim del Mondúver, imatges cedides per la gandiense Carmela, des d'ací moltes gràcies.



7 ene 2009

VIII TRAVESSÍA D'HIVERN AL PORT DE GANDÍA


Enguany he començat les travessíes ben prompte,,, la primera de totes, la de Gandía , el dia de Reis, no apta per a cardíacs, doncs l'aigua esta a uns 11 graus, la gent es quasi tota del Club Natació Gandia, el club organitzador,, i jo enguany vaig per primera vegada representant al Cst-costa Azahar, els tres anys anteriors vaig anar pel club natació Torís.

Cap a les 11 arribe a Gandia, i una vegada al Club Nàutic, comence a vore cares conegudes, Mila, Carmela, Kirsthen, Mª del Mar ...... etc. aixi com als Organitzadors de la prova.


Anem a prendre algo calentet al club nautic, el temps esta prou malament, fa aire, núvols, es a dir, les condicions indispensables per a disputar aquesta prova, una D'HIVERN.


A les 12 es la sortida, pujem amb dues barques, ens creuen a l'altra part del port,, tenim que creuar-lo al ample, uns 200 metres... pareix poc,, però cregueu-me, son uns quants mes dels que voldriem nadar, jeje.


Som uns 40 nadadors al punt de sortida, la temperatura del aigua es de 11 graus,, molt freda com era de esperar,, aixi que decideixo tirar-me de cap, error per part meua, doncs les ulleres se me lleven i estic un temps per posar-me-les...., veig la gent ja uns 10 metres per davant meu, aixi que arranque amb força, i poc a poc vaig avançant a la gent, però pense que he quedat finalment el 7é, aixo si, per davant de Carmela, una campiona d'aquesta prova als anys anteriors. Aixi que jo, feliç cap a les dutxes, i la xocolata.


La Organització ens premia amb un trofeu conmemoratiu i un polo de mànega llarga . Com que ja es tard, me conviden a dinar a Gandia, ara aixo si, els Reis no han vingut per Gandia per deixar-me res a mi, ho comprove més tard.

5 ene 2009

II SAN SILVESTRE A TORÍS



Un any nou comencem amb força, almenys aixó pareix, doncs aquesta vegada, Paco, Jose i jo, hem decidit participar per segon any consecutiu a la San Silvestre del poble.

El Club Triesport Torís, junt a la Regidoria de Esports, esta poc a poc introduint aquesta prova al nostre poble,,,, i enguany, nosaltres, no es per dir-ho,,, però..... ENS HO EM CURRAT I PROU, jeje, estem decidits a pasar una vesprada de risa i esport, tot en un mateix conjunt. Disfressant-nos de época.

Tots tres pasejem per el circuit que ha marcat la organització, fent reverencies, i rises de tot lo món, en fi, s'ho passarem de categoría. Aixo si,,, cal esmentar l'ajut extraodinari de la maquillaora Mª Dolores, que va fer tot el possible per maquillar-nos a tots tres en solament 25 minuts, tot un record.


Vam quedar a la cursa, els últims,,,, però els primers de MILLOR TRIO DISFRESSAT. i no val pensar mal.