Quede amb Eduardo Sanjuan, per anar cap a Tarragona el diumenge dia 5 d'octubre,.... m'alce a les 5'30 i despres de pegar-me una dutxeta, agafe el cotxe i vaig cap a Valencia a per Eduardo, per anar junts cap a Tarragona, doncs Selina, Kirsten, Jose i la seua dona, estan alli, ells han fet nit.
Com que son dues hores de cami, a les 7 quedem a Valencia, i a les 9'30 estem al port de Tarragona, ... s'adonem que no som els primers, encara que la gent no es molt matinera, Selina i els demes encara no han arribat, aixi que nosaltres es disposem a esmorzar, la travessia es a les 12 h.
La travessia al Port de Tarragona és la mes antiga de totes, un any mes que la de Barcelona, i a continuacio potser que estiga la de Alacant.
Cap a les 10'30 arriba Selina ,Kirsten , Jose i la seua dona, anem i mirem si estem a la llista de inscrits i també el número de dorsal que tenim, ... a aquesta travessia pugem a un bus i ens donen el dorsal alli mateix, una xapeta per posar-nos-la al banyador o al braç, jo tinc el 127 de dorsal, serà una de les ultimes vegades que vaig com a club natació Torís, despres de 26 anys al meu club de tota la vida, per motius del club , ha decidit no tindre la secció de masters i tinc que buscarme un d'altre, ara estic entre el C.N. Alcoi o el Cst-Cst Azahar, ja vorem en quin me quede dels dos.
A les 12 h, puntualment donen la sortida, som uns 90 nadadors, el dia es magnific, un sol esplendid i cap nuvolet al cel, ara aixo si, quan note el contacte amb l'aigua, el meu cos es queda totalment congelat, doncs la temperatura varia uns 6 graus, i aixo de colp ho tenia que notar, veritat??? aixi que comence a nadar a tota màquina, son 2200 metres, vaig a intentar fer amb uns 35 minuts, ja vorem, jo pense que puc fer eixe temps, tinc la ma esquerra amb un fort colp que vaig pegarme del dia anterior i ho note, nadant nadant, note com un "crok", a la mà esquerra, i dic( ja està) , pero no, c ontinue nadant, fins que arribe als ultims 200 metres, on el sabor a petroli es acollonant, ja no puc aguantar mes la olor aquesta, tinc ganes de sortir, mire endavant, tinc la meta prop pero me desvie, tinc agonia, no puc mes, el meu estomac esta revolicat, finalment per la vorera vaig fins la meta.
Quan surt de l'aigua, Eduardo me diu ,, " on anaves per ahi" , (rient) jo li explique que tinc el estomac revolicat, i m'adone que no soc l'unic, l'aquarius el prenc per rentarme la boca, pense que he fet un temps de 37 minuts, pero no ho se cert, ja vorem quan estiguen a internet les clasificacions.
Ha sigut una travessia mes bona que la que vaig fer l'any 2006, el port estava mes net, aixi que qui sap , igual tornem l'any que ve.
Ara ve el millor, el dinaret, pero abans Selina i Kirsten arreplegen els seus respectius trofeus.
Ara pensem en l'ultima travessia de l'any, serà el dia 26 d'octubre a Gandia, una travessia benèfica a favor del cancer. Aixi que ja se sap, hi ha que anar. Selina es la que l'organitza.
ATENCIÓ: per motius organitzatius la travessia es trasllada al 9 de novembre, amb la possibilitat de, en cas de mala mar, fer-la al Port 
