27 jul 2008

10ª TRAVESSIA AMPOSTA NEDANT L'EBRE



En acabar la travessia de la Baixada del Renaixement per l'ebre de Xerta a Tortosa, Mila, Loli, Selina i jo, anem al hotel Pepo a fer nit, doncs tenim planejat al dia següent dia 27 de juliol nedar la Travessia Amposta , 2000 metres en contra corrent pel riu Ebre.
S'alçem a les 7, me dutxe, i despres al pesebre com diuem al meu poble, a fer un bon desdejuni, ...... s'acomiadem de l'ama del hotel a la localitat de Benifayet en la vessant sud del riu Ebre, i vora les 8'30 fem camí fins Amposta, doncs a les 10 començaven a donar els dorsals per a dita travessada.



Cap de nosaltres l'havia feta, o siga que no sabiem com era nadar en contra corrent, doncs el riu Ebre a Amposta, ja porta per la part de baix corrent del mar Mediterrani, i per dalt del riu Ebre, es una mica dificil explicar la sensacio que uno nota quan porta només uns metres nadant i veus com la corrent igual t'ajuda que igual no.....



La veritat es que nadavem amb grans nadadors, un d'ells, el que va guanyar la prova, va ser Kiko Hervas, el representant espanyol als 10 km per a les olimpiades de pekin i tambe va guanyar a la Baixada del Renaixement el dia anterior.

Selina va guanyar a la categoria femenina. Cal dir-ho també doncs havien algunes nadadores de la terreta que ja coneixien el riu seu, el Ebre.


En acabar ens va convidar a un cafenet, vam dinar i despres cap a Torís, on Mila, Selina i Loli
tenien el cotxe. Tots comentant dues travessies i quina seria la propera....

baixada del Renaixement xerta- Tortosa 15700 metres


Mila, Selina, Loli i jo, vam eixir de Torís cap a les 10'30 del matí del dissabte dia 27 de juliol.... per la vesprada era la prova, una prova que encara no havia feta mai, nedar per aigua dolça tants metres i amb corrents incloses, la veritat es que era un repte que despres de tant de temps sense haver nadat, per causes de una lesio, que va tindrem apartat de la piscina on entrene i de les travessies uns 11 mesos... , a les 8 de la vesprada van donar l'eixida,, erem uns 120 nedadors vinguts de totes parts i la majoria erem valencians, per fer la VI Baixada del Renaixement nedant per l'Ebre, vaig vore moltes cares conegudes, del U.P.V. , i de tants d'altres mes clubs que hi erem, , vaig tardar 2 hores 12 minuts en acabar la prova, increible pero cert, molt sencer i molt optimista per altres anys , encara que tots ho deien, cada any el riu Ebre te unes corrents distintes al igual que el seu caudal.

US HO RECOMANE. ANEU I PARTICIPEU.

14 jul 2008

CLÀSSICA PEÑÍSCOLA- BENICARLÓ 2008

El dia de la prova del foc, doncs aquest es el nom que podem dir d'aquesta prova, 8500 metres, per juntar dos pobles Peñiscola amb Benicarló, la travessia més llarga a la costa Valenciana, ......



Ja portava uns quants anys volent fer-la, pero la veritat es que no m'atrevia, tants metres mai els havia nadat seguits, aixi que enguany decidit a nadar tot allo que hagues, despres de estar un any fent rehabilitació pel meu muscle, ... vaig apuntar-me.




Quedem Jesus el tauró blanc, Selina i jo al hotel en el poble de Benicarló, .. cadascun anem en un vehicle, tenim que fer nit, doncs la prova comença el dia 13 diumenge del mes de juliol a les 6:00 am, ... finalment per causes personals Jesús me comunica que no pot vindre, aixi que Selina i jo peguem una volteta per Benicarló abans de sopar el dissabte dia 12 de juliol, ara aixo si, amb una pluja que el poble de Benicarló estava mig inundat, aixi que mentre sopavem Eduardo per telefon ens dona el numero de l'organització de la prova, El Club natacio Benicarlo..... despres de parlar Selina amb ells, li diuen que estiga com estiga la mar, la cofraria de pescadors lis han dit que l'oratge acompanyarà o siga que si que nadarem.


Sopem i despres a dormir que la nit es molt curta, estem cansats del viatge, i al matí quedem a les 5'30 per desdejunar. Me pegue una dutxa, baixe a recepció i ens acomiadem del amo del hotel, eixa nit li tocava guardia, ..... la sorpresa se l'emportem quan anem a desdejunar alli mateix a l'hotel, quin desdejuni mes light, pa torrat, cafe en llet, i algo de reposteria, res mes.


Anem al port de Benicarló a la llotja del peix, és aleshores quan m'adone de lo dura que es la prova, som 40 NADADORS, i quasi tots coneguts, Selina, Blai, Fermin, gent tot que ha creuat el Estret o va a intentar creuarlo, gent molt preparada, i jo com a ovella negra alli a provar la meua resistència.


El mar esta prou rebolicat, jo li posava una bandera groga com a minim, glubssss, ja vorem com quedem...... deien tots, i si aixo ho deia gent que ho havia fet, apanyat estava jo.


Ens donen els dorsals, pujem al autobus que ens porta fins a Peñíscola, la platja que esta just despres de pasar el castell es la que eixim, la veritat es que el punt de sortida es una pasada, tenim que rodejar el castell i despres una recta enorrrme fins a Benicarló.

A les 7'30 ens donen la sortida, abans ja havia pres la gelatina de glucosa, per tindre reserves i en portava dos per al trajecte, m'havia posat vaselina per a les meduses .


Quan eixim, vaig una estona darrere de Blai, Fermin i Selina,, prompte es despeguen perque a mi m'agrada pegarme a la vora per acurtar el cami, pase fregant les pedres del tallat del Castell de Peñiscola, havia ja unes fortes oles, ... portava un kayak i una lanxa de la creu roja per mi soles, el kayak no pot acostarse per les fortes oles, jo posava ja bandera roja quan portavem un kilometre, era molt dura la travessia aquesta vos ho puc asegurar.


Vaig poc a poc rebent instruccions de Juan, el del kayak m'acompanyava i me donava instruccions per eixir de la corrent on m'havia posat, aixi que fent-li cas ens endinsarem cap a dintre del mar uns dos km, sempre acompanyats per la lanxa de la Creu Roja. Totes dos me donaven molta tranquilitat, venien amb mi supose perque m'havia quedat despenjat,,,,, quan arribi a la costa de Benicarló resulta que anava nadant prou davant d'un grup d'unes 8 persones, els havien pujades perque no podien resistir mes.


Tot i aixo, jo vaig tardar 3 h 38 minuts per fer els 8500 metres, i el millor de tot, encara que arribi fora de temps, va ser que me trovaba be, no tenia els muscles agarrotats, nomes la boca salada i mig dormida, ÉS A DIR QUE L'ANY QUE VE HI TORNARÉ. US HO ACONSELLE ES UNA EXPERIENCIA INOLVIDABLE.
Selina va quedar tercera de femení i a la categoria masculina un nadador del club organitzador.


Res millor per acabar que un bon dinar amb uns amics i companys de travessies.

6 jul 2008

1ª Travessia pantà de Guadalest


El dissabte dia 5 de juliol, tenim una nova travessia, aquesta vegada en aigua dolça, toca el pantà de Guadalest, el pantà que abasteix a la ciutat de Benidorm d'aigua, ..... l'organitza el C.N. Alcoi, i la veritat es que els nostres companys s'ho han treballat i molt, demanant paperam, per poder ferla, i tambe coincidint amb les festes del poble de Guadalest, on dinem una magnifica paella gegant abans de tirarnos a nadar.


Eixim de Toris el meu amic Paco i jo, alla cap a les 9 del matí direccio a Montaverner, per recollir a Mila i sa germana, Mila va a nadar tambe i Loli ve a acompanyarla.


A tot aquell que no haja vist mai Guadalest , ho recomane, visita i dinaret, es una parada obligada en una eixideta que feu, es meravellos, un paratge fabulos, amb un castell construït dalt d'un penyacegat i amb vistes de tot el poble i del mateix pantà.

Els carrers estan empedrats, la veritat es que el temps pareix que s'haja parat quan arribes a Guadalest.


Bo, a les 17:00 ens donen la sortida, a les comportes del mateix pantà, tenim que fer una especie de triangle dintre tornant al mateix punt d'on haviem sortit. Hi ha prou nivell, esta Mateo Pesquer, guanyador de la prova. un xic que al seu haver esta la creuada del Estret , anada i tornada del Estret, Canal de la Mànega, Llac Ness a la llarga per relleus, etc, es una meravella de nadador del C.N. Albacete.


El temps total que tarde a creuar aquest pantà son 52 minuts, amb un total de 2300 metres , encara que tots diuen que hi ha mes metres del que diu la organitzacio, i també ha sigut una mica extrany, teniem corrents en contra de quan en quan, sobretot a l'hora de anar cap a meta. PEro aixi i tot estic molt content de haber realitzat aquesta prova en aigua dolça, mai havia nadat en un pantà.