El dia 21 de Desembre, cap a les 8 agafe el cotxe direccio Alacant, avui serà la segona vegada que faré la Copa de Nadal, una prova on pots dur neopré també, i aquesta vegada jo no vaig a posar-me, doncs com que solament nadarem 200 metres, pense que no faran falta.... o aixo pensava.
Es un dia esplèndid, sense cap núvol, un Sol meravellos per a que escalfe l'aigua, jeje, doncs a la sombra fa frescor......., una vegada al Port d'Alancant, m'aprope amb Carmela, cap a l'Escalinata de la Reina, lloc on acabarà la prova i on esta la gent del club organitzador, el club de salvament maritim d'Alancant.
Només donar el meu nom, m'asignen el dorsal numero 7, junt al gorro de natacio de la prova amb el dorsal també imprés.
Comencen a vindre nadadors, són Mila, Selina i Kirsten, ... una volta inscrits tots, anem a esmorzar a un baret dels voltants del Port, i cap a les 11'30 tornem per escalfar i vore que si donen la sortida prompte...., esta programada per a les 12 hores, aixi que com acompanya el temps, me quede amb banyador, i començe a fer escalfament de muscles sobretot, doncs es una prova prou explosiva, 200 a 300 metres, a 13 graus que esta l'aigua, tot una bogeria, pero finalment som uns 60 nadadors, vinguts de tot arreu, fins de Saragossa i tot.
Primer ens tirarem els homes i despres les dones,,,, aixo diu la Organització de la prova que vetla a tot hora per a que vaja tot com cal. Així que cap a les 12 amb un pitit, ens assenyalen la sortida, jo decideix-ho, tirar-me de cap, i no cal que us comente la fredor que me va entrar fins les ungles, el cap pensava que m'esclatava , i cap al segon terç de la prova, els músculs, començaven a perdre la elasticitat que tenien, me quedava agarrotat, no me responia el cos,,,,però no a mi solament, a tots,,, bo, a tots no, doncs havia molts que hi anaven amb neopré, i ho van notar.
Quan vaig sortir, vaig posar a l'estatua de l'Escalinata de la Reina del Port, per fer unes fotos, ... un punt indispensable on parevem tots els nadadors per fer-nos unes instantànies del moment.
Després ens esperaven el xocolate amb la coca, que havia preparat la gent de la Organització, que aixi calentet la gent bebia per escalfar el cos de nou.
L'entrega de trofeus a continuació on van nomenarme ja com a nadador del Castalia, nou club on ara soc membre.
Després a canviar-nos i a prendre un refresquet i a xerrar de nous projectes per al 2009 on vaig enterarme de unes travessies noves que van a organitzar-se....pero aixo...ja vindrà, ara el que toca es DESITJAR-VOS A TOTS UN FELIÇ ANY NOU I BONS NADALS a tots els que haveu seguit el bloc aquest que he decidit montar, per anar contant cada travessia, cada carrera, i cada competició, US ESPERE AL 2009, RAFA, un servidor.
Es un dia esplèndid, sense cap núvol, un Sol meravellos per a que escalfe l'aigua, jeje, doncs a la sombra fa frescor......., una vegada al Port d'Alancant, m'aprope amb Carmela, cap a l'Escalinata de la Reina, lloc on acabarà la prova i on esta la gent del club organitzador, el club de salvament maritim d'Alancant.
Només donar el meu nom, m'asignen el dorsal numero 7, junt al gorro de natacio de la prova amb el dorsal també imprés.
Comencen a vindre nadadors, són Mila, Selina i Kirsten, ... una volta inscrits tots, anem a esmorzar a un baret dels voltants del Port, i cap a les 11'30 tornem per escalfar i vore que si donen la sortida prompte...., esta programada per a les 12 hores, aixi que com acompanya el temps, me quede amb banyador, i començe a fer escalfament de muscles sobretot, doncs es una prova prou explosiva, 200 a 300 metres, a 13 graus que esta l'aigua, tot una bogeria, pero finalment som uns 60 nadadors, vinguts de tot arreu, fins de Saragossa i tot.
Primer ens tirarem els homes i despres les dones,,,, aixo diu la Organització de la prova que vetla a tot hora per a que vaja tot com cal. Així que cap a les 12 amb un pitit, ens assenyalen la sortida, jo decideix-ho, tirar-me de cap, i no cal que us comente la fredor que me va entrar fins les ungles, el cap pensava que m'esclatava , i cap al segon terç de la prova, els músculs, començaven a perdre la elasticitat que tenien, me quedava agarrotat, no me responia el cos,,,,però no a mi solament, a tots,,, bo, a tots no, doncs havia molts que hi anaven amb neopré, i ho van notar.
Quan vaig sortir, vaig posar a l'estatua de l'Escalinata de la Reina del Port, per fer unes fotos, ... un punt indispensable on parevem tots els nadadors per fer-nos unes instantànies del moment.
Després ens esperaven el xocolate amb la coca, que havia preparat la gent de la Organització, que aixi calentet la gent bebia per escalfar el cos de nou.
L'entrega de trofeus a continuació on van nomenarme ja com a nadador del Castalia, nou club on ara soc membre.
Després a canviar-nos i a prendre un refresquet i a xerrar de nous projectes per al 2009 on vaig enterarme de unes travessies noves que van a organitzar-se....pero aixo...ja vindrà, ara el que toca es DESITJAR-VOS A TOTS UN FELIÇ ANY NOU I BONS NADALS a tots els que haveu seguit el bloc aquest que he decidit montar, per anar contant cada travessia, cada carrera, i cada competició, US ESPERE AL 2009, RAFA, un servidor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario