El dia de la prova del foc, doncs aquest es el nom que podem dir d'aquesta prova, 8500 metres, per juntar dos pobles Peñiscola amb Benicarló, la travessia més llarga a la costa Valenciana, ......Ja portava uns quants anys volent fer-la, pero la veritat es que no m'atrevia, tants metres mai els havia nadat seguits, aixi que enguany decidit a nadar tot allo que hagues, despres de estar un any fent rehabilitació pel meu muscle, ... vaig apuntar-me.
Quedem Jesus el tauró blanc, Selina i jo al hotel en el poble de Benicarló, .. cadascun anem en un vehicle, tenim que fer nit, doncs la prova comença el dia 13 diumenge del mes de juliol a les 6:00 am, ... finalment per causes personals Jesús me comunica que no pot vindre, aixi que Selina i jo peguem una volteta per Benicarló abans de sopar el dissabte dia 12 de juliol, ara aixo si, amb una pluja que el poble de Benicarló estava mig inundat, aixi que mentre sopavem Eduardo per telefon ens dona el numero de l'organització de la prova, El Club natacio Benicarlo..... despres de parlar Selina amb ells, li diuen que estiga com estiga la mar, la cofraria de pescadors lis han dit que l'oratge acompanyarà o siga que si que nadarem.
Sopem i despres a dormir que la nit es molt curta, estem cansats del viatge, i al matí quedem a les 5'30 per desdejunar. Me pegue una dutxa, baixe a recepció i ens acomiadem del amo del hotel, eixa nit li tocava guardia, ..... la sorpresa se l'emportem quan anem a desdejunar alli mateix a l'hotel, quin desdejuni mes light, pa torrat, cafe en llet, i algo de reposteria, res mes.
Anem al port de Benicarló a la llotja del peix, és aleshores quan m'adone de lo dura que es la prova, som 40 NADADORS, i quasi tots coneguts, Selina, Blai, Fermin, gent tot que ha creuat el Estret o va a intentar creuarlo, gent molt preparada, i jo com a ovella negra alli a provar la meua resistència.
El mar esta prou rebolicat, jo li posava una bandera groga com a minim, glubssss, ja vorem com quedem...... deien tots, i si aixo ho deia gent que ho havia fet, apanyat estava jo.
Ens donen els dorsals, pujem al autobus que ens porta fins a Peñíscola, la platja que esta just despres de pasar el castell es la que eixim, la veritat es que el punt de sortida es una pasada, tenim que rodejar el castell i despres una recta enorrrme fins a Benicarló.
A les 7'30 ens donen la sortida, abans ja havia pres la gelatina de glucosa, per tindre reserves i en portava dos per al trajecte, m'havia posat vaselina per a les meduses .
Quan eixim, vaig una estona darrere de Blai, Fermin i Selina,, prompte es despeguen perque a mi m'agrada pegarme a la vora per acurtar el cami, pase fregant les pedres del tallat del Castell de Peñiscola, havia ja unes fortes oles, ... portava un kayak i una lanxa de la creu roja per mi soles, el kayak no pot acostarse per les fortes oles, jo posava ja bandera roja quan portavem un kilometre, era molt dura la travessia aquesta vos ho puc asegurar.
Vaig poc a poc rebent instruccions de Juan, el del kayak m'acompanyava i me donava instruccions per eixir de la corrent on m'havia posat, aixi que fent-li cas ens endinsarem cap a dintre del mar uns dos km, sempre acompanyats per la lanxa de la Creu Roja. Totes dos me donaven molta tranquilitat, venien amb mi supose perque m'havia quedat despenjat,,,,, quan arribi a la costa de Benicarló resulta que anava nadant prou davant d'un grup d'unes 8 persones, els havien pujades perque no podien resistir mes.
Tot i aixo, jo vaig tardar 3 h 38 minuts per fer els 8500 metres, i el millor de tot, encara que arribi fora de temps, va ser que me trovaba be, no tenia els muscles agarrotats, nomes la boca salada i mig dormida, ÉS A DIR QUE L'ANY QUE VE HI TORNARÉ. US HO ACONSELLE ES UNA EXPERIENCIA INOLVIDABLE.
Selina va quedar tercera de femení i a la categoria masculina un nadador del club organitzador.
Res millor per acabar que un bon dinar amb uns amics i companys de travessies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario