Ja era hora que arrivara el moment, que vinguera el repte, doncs estava esperant-lo tot l'any,nadar a l'Ebre sempre ha sigut una atraccio, i enguany venia més motivat que mai. Des de primer hora
ja savia que podría amb ell, que el riu Ebre anava a ser conquerit per un turisà.
A les 7 del matí del dia 31 d'Agost del 2013 ens tirem al aigua de l'Ebre, comencem la prova 64
nadadors vinguts de tot arreu del mon, Italians, anglesos, Kuala Lumpur, españols, etc, tots anem
tirant-se al aigua del embarcador de Tivenys, el punt de sortida de la anomenada travesia més dura i
llarga del sud de Europa direcció a Amposta, la Meta que tots volem arribar.
Amb mi venen al caiac Emi i Jesús, dos bons amics del mon de la natació, que m'acompanyen
durant tot el trajecte suministranme platans, gels de glucosa , barretes energetiques
(NUTRINOVEX), bocates de nocilla, i quan tinc carregats els muscles lis demane IBUPROFENO.
Fins a Tortosa tot va bé, faig un temps de 2h 22' en 16 km, ja porte quasi mig trajecte, pero .... una
vegada pasem Tortosa,, comença el vent, vent del Est, i ens frena de sobte, el riu s'eixampla, la
corrent comença i no avance res de res.
Increíble, quan pare a prendre algo, el vent i la corrent me tiren riu amunt. no tinc paraules per dir-
vos el que pasa per el meu cap, és aleshores quan comença a treballar el cap, la ment per poder fer-se
realitat el somni de acabar la ultramarató.
Tenim dos punts de tall, un a Tortosa a les 3 hores, jo l'he passat molt bé, a les 2h 22', i altre a
Campredó (km 25 de la prova) a les 7h. és aleshores quan veig que no avance que pensé que no hi
arribe a aquest punt de tall. Finalment gràcies als meus càiaquers i als ànims que m'havia donat la
meua parella durant tot el entrene que havia fet, arribe a Campredó quan porte 5h 14' molt bé, me
donen ànims els càiaquers, Emi i Jesús, que bons que son amb mi,,..... aleshores divise una piragua a
la meua dreta, ja queda poc, uns 6 o 7 quilòmetres, i veig que la gent va estirant-se, aixi que Rafa,
apreta les dents i tira la resta pensé jo. Aixi ho faig, menge i començe a fer el que puc.
Finalment arribe a meta, si arribe a Amposta, veig a Mari Carmen, animant-me, a tota la gent
aplaudint, quina emoció, vaig a acabar la Ultramarato de l'Ebre, si, enguany si, porte rotulat al pit,
que l'Ebre és Turisà.
Aixi és, finalment un temps de 7 hores 9 minuts. El Ebre és meu he aconseguit fer una prova amb
normativa F.I.N.A.
Emi, Jesús, Rafa i Mari Carmen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario