21 oct 2010

CRÒNICA DE LA BOCAINA 2010




http://www.lasprovincias.es/v/20101014/ribera-costera/turisano-rafa-munoz-travesia-20101014.html
Tots sabieu que tenia previst anarmen el dia 14, pero per causes diverses vaig tindre que aplaçar El Repte per altre any,,, tal vegada ho havera tingut que fer,,, bo,,, el cas es que el dia 15 vaig poder anar,,, finalment amb el bitllet del Alaris junt al del vol Madrid-Arrecife, vaig anarmen cap a Lanzarote, tot amb la convicció de que la Travessia la Bocaina la podia fer,,, havia entrenat prou, havia fet molts metres, no tant com altres,, pero molts si, molts, us ho puc garantir.


A les 6 am el Alaris partia rumb a Madrid des de la estacio de Trens de València, i una vegada alli, despres de 3hores i mitja de cami, a la estació de Atotxa, vaig agafar un taxi direcció a la Terminal 1 del aeroport de Barajas, on a les 13:05 partia el vol direcció Arrecife, cap al repte, cap a la Bocaina.
La Qüestio es que 2 hores i mitja de vol vaig aterrar en la capital de Lanzarote, hi ha que vore el paisatge com canvia, quines aigües més transparents es divisen des del avió. I una vegada agafada la maleta en l'aeroport, amb un taxi, vaig anar direcció al Hotel Hesperia Platja Dorada, un hotel que tenia concertat la organització de la Bocaina per a tots els nadadors, estava a un tir de pedra de la sortida de la prova, magnific Hotel de quatre estreles, on vaig trovar-me amb Hector, Xavi, Vicent, Elena, Noemi,Pepe,Robert,Josep i Guillermo entre altres, tots nadadors del Trisport platja patacona, on estava jo integrat, aixi com Eduardo Landin.


      RECORREGUT DE LA TRAVESSA, DES DE PLATJA BLANCA( LANZAROTE) FINS CORRALEJO ,                                  ( FUERTEVENTURA), PASANT PER L'ILLA DE LOBOS.


Ells ja estaven alli uns dies , ja havien fet turisme i tot, i jo, vaig anar directe a la habitació, la 2215 va tocarme, amb magnifiques vistes al oceà Atlantic, on estava previst la cita, el event esportiu mes gran on hi havia participat. 



Vam sopar, i vaig tindre la primera presa de contacte amb tots els nadadors, la majoria de canaries i de Catalunya, Sandra, Robert Mayoral, si me deixe algun que me disculpen,, hi havia tants,,,,,

Van fer una xarrada sobre la prova, resulta que hi havia quatre grups enguany per primera vegada, lents, mitjos, rapids, i màquines. A mi me tocava amb els lents,, pero ,,,,,, quina sorpresa,,, de cop i volta me posen al grup mitja, amb Elena, i uns quants mes, glubs,,, ja començe a notar els nervis a flor de pell.
Jo vaig a nadar amb el barret roig, el grup lent amb el verd, el rapid amb groc i el màquina amb taronja.

Hector es l'unic de l'expedicio que va als taronja,, ja era de preveure, Xavi i Eduardo als grocs.


La sortida es a les 8'30 per al meu grup, i cada mig hora sortirà un grup distint començant per el lent.


Aixi es,,, a les 8'30 hora insular, donen puntualment la sortida,,, posantme abans tot el cos de vaselina per a evitar cremarme amb el tratge de neopre, calcule que estaré entre 6 i 7 hores. I,,,, quina sorpresa,,,,, quan donen la sortida,,,,, van tots pegant bofetades com si d'un sprint es tractara,, uf,,, aleshores me n'adone que vaig a quedarme sol,,, aixi que començe a apretar, doncs a 1h 40' de la sortida esta el primer avituallament i parada , despres hi ha altra 1 hora i 20' mes tard, i tot seguit al hora,,, altra parada,,, aixi amb tres parades de cinc minuts la organitzacio calcula que estara la travessia practicament feta,,, doncs els 3 ultims quilòmetres son cadascun per ell,, es a dir que no hi ha que anar amb grup, aixi que m'afanye i nade rapid les 4 primeres hores per poder anar als avituallaments, alcançant nomes el primer d'ells.
Quina sorpresa, que de cop i volta perd les forçes, comence a tirar tot el que havia menjat, i aixo que no havia abusat gens, us ho asegure, i vaig uns 40' a la deriva completament, sense força alguna, pero veig l'Illa de Lobos, i nomes queden 3'5 km quan arribe a ella, aixi que m'afanye dons la tinc prop,, ja me note amb forçes i una vegada la pase, veig ja l'espigó del port de Fuerteventura, on esta situada la meta,,,, QUINA SORPRESA,,, nomes porte que 5 hores 45', (que no es poca cosa), VE UNA EMBARCACIO DE LA ORGANITZACIÓ,,,,,,, I ME DIU,,, "OYE, SALTE QUE YA SON LAS TRES!!!!" , jo mire al rellotge, i son les dues del migdia, hora insular, li conteste, que perque , i me diuen que pq no arribe a meta es masa llarg i es fa tard,,,,, aixi que despres de discutir un poc amb ells, fan que puje,,, doncs soc part de la prova, i no puc continuar tot sol, com jo volia.


TENIA A 300-400 METRES ALTRE GRUP DE NADADORS,,, I EL PORT TAN PROP,,, QUE VAIG QUEDARME MOLT XAFAT QUAN VAIG ESTAR A META... I MES QUAN VAIG VORE QUE DESPRES DE HORA I QUART, DE ESTAR FORA JO, ESTAVEN ENTRANT ELS ULTIMS NADADORS,,,, ARA DIC JO,,,,, MALA SORT O MALA ORGANITZACIÓ????

JO DIC QUE LA ORGANITZACIÓ UN ZERO, PERO L'ANY QUE VE TORNE I L'ACABE CLAR QUE SI. 

EN TOTAL VAIG FER UNS 15.600 METRES,, I ELS QUE VAN FER-LA COMPLETA 17.800 METRES,(tot per desviar-nos del tràfic dels Ferrys entre les dos illes),, A TOTS ELLS,,, ENHORABONA DES D'AQUEST BLOG.


La conclusio que vaig recollir va ser,,, que el viatge va anar fenomenal, vaig gaudir de una companyia excel.lent, compartint moments inolvidables, tals com vore a un tauró martell mentre feia la travessía de la Bocaina, nadar tant de temps, 5 hores 45' que mai en la vida els havia nadat seguits,,, i a un oceà encabritat per les corrents i el oleatge,,,, en fi,,, experiencia un deu, i el soparet més en cara aixi com la cel.lebració a un pub on vam fer-mos els putos amos, si o si??


ARA ,,,,,, TORNADA CAP A MADRID , I DE AHI CAP A VALENCIA. (VIDEO ATERRATGE EN BARAJAS)

5 comentarios:

Unknown dijo...

Per a mi eres tot un campió, sí senyor !!!!!!!!!!

Sílvia Fortaña

Rafa Muñoz dijo...

Silvia,, per mi, va estar molt gratificant la travesia, el oceà Atlantic es canyero a tope, amb les fortes corrents que vam sofrir tots els nadadors aixi com el fort oleatje,,,,,, les magnifiques vistes amb l'aigua que variava de blau turquesa, a un blau intens, segons profunditat, sempre donava sensació de tranquilitat nadar mirant eixa aigua tan clara.

En fi,,,, que dir-te,,, nomes animar a la gent de Torís a que participe a les travessíes,,, actualment som un grapat del club Triesport,,, a vore si ten vens a alguna,,,, vinga ara a preparar els master,, jeje,, pero aquest primer vaig a agafarmel tranquilament,,, tinc els muscles derrotats.

fins aviat perla.

SALVADOR BARCELO dijo...

Solo los grandes campeones como tú, escriben sus grandes hazañas.
Enhorabuena !!!Campeón!!!

Anónimo dijo...

Vaya Rafa menuda aventura, hay que ver lo que aguanta el cuerpo, ¿Cómo es posible que sea tan fuerte?
A mí me gusta nadar, pero claro un rato y me canso.
Felicidades por la proeza, a ver si el año que viene te dejan acabar.
Espero que estés recuperado.
Adiós.
Arturo.

Rafa Muñoz dijo...

si Arturo, una gran aventura, como bien dices,,, vaya sorpresa, verte a ti por aqui por estas aguas, jeje.