29 nov. 2009

1ª TRAVESSIA , PORT SAPLAYA- PORT DE VALÈNCIA. 5000 METRES.






Aquesta iniciativa l'ha va tindre Gabi, un xicot de València que normalment entrena a la patacona i de vegades es desplaça cap a la Ratlla del terme , aixi que pensat i fet, ens ho va comentar, nadar desde port saplaya fins al port de valencia, total de metres 5000 a 5500, i amb el vist i plau nostre, vam juntar-nos el 29 de Novembre, diumenge, 17 nadadors i 8 piragues, quasi res, doncs havia gent de tot arreu, Villena, Alacant ciutat, Sueca, Torís, València, Barcelona, Gandia, i algun lloc em deixare per esmentar.






No recorde tots els noms, aixi que no els diré,, aixo si,, tinc que donar les gràcies als piragüistes que ens vau acompanyar, durant tota la travessia, doncs al no estar organitzada, el principal factor de risc eren les embarcacions a motor, i les motos aquàtiques, cosa que vinguent ells, vam estar ben visibles.


part dels nostres piragüistes, gràcies des d'aquest blog.

Foto de Elena, des d'una piragüa.

Una vegada més la natació es conjuga com a reclam per a pasar un dia ple de esport i bon ambient.




Hem decidit fer la travessia com un entrenament, però tot i que hi han diversos tipus de nivell, segurament es faran de tres a quatre grups al llarg de la travessia.

de dreta a esquerra: jo( Rafa) de Torís, Pau de Sueca, i Xavi de Vila-real.

Aixi es que les piragües tindran que anar fent rotgle als grupets, justament jo , hem quede sol al llarg de prou trajecte, me pose prou endins de la mar per no tindre les ones molt grans, doncs al primer tram, estorben a la cara, i per pegar la braçada, aixi que una piragua se m'acosta per dir-me que tire cap a la costa , que ja estic masa cap endins.

Jesús Blanco, Rafa i Pau.

Quan ja falten quilòmetre o quilòmetre i mig, comença a anar la corrent forta, contra corrent, començe a tirar de braços, per arribar a meta, es a dir a la escollera del port de Valencia, anava sempre darrere de la piragua que m'acompanyava, i veig de sobte un altre nadador, es Pepe, vaig a intentar agafar-lo, esta a uns metres de mi, i finalment eixim tots dos junts, quan veig que surten Selina, Pau Tomàs, i dos mes davant nostre, en fi, ha sigut molt bonica la travessia, per a repetir,, tot el trajecte el temps nuvol.lenc i pensava que plouria, pero no, ens ha deixat acabar.

Mila amb la seua medalla de plata.

Tot just quan anem a dinar, es posa a ploure, al dinar, tots comentant el fred com l'ha aguantat, com de bé que ens ha sortit tot, i sobretot, QUAN REPETIM??

instantània del dinaret. 21 comensals.

El dia 19 de Desembre toca la Marató de Alcoi Contra el Alzehimer, i el dia 20 a Alacant travessia Copa de Nadal a la platja del postiguet.

26 nov. 2009

DECÀLEG DEL NADADOR MÀSTER.

Decàleg Màster

- Un màster MAI no fa el ridícul.
- Un màster MAI es "desapunta" quan hi ha punts en joc, (i si no n'hi ha, tampoc).
- Un màster MAI fa mals temps; sol els canvia.... Relaxant-se.
- Un màster MAI no compleix anys..... Canvia de categoria!. És més, la millora, i no es deprimeix per això.
- Un màster SEMPRE , se sap riure de si mateix, i dels altres.. més!.
- Un màster no competeix, fa amics.
- Existeix tres tipus de màster: Velocistes, fondistes, i la mayoría...., suavistes.
- Un màster MAI no anteposa l'"urgent" a l'"important", ( com sentir-se bé entrenant amb els amics).
- Un màster MAI no diu ximpleries, les fa.
- Un màster MAI no guanya pes, guanya flotabilitat.

22 nov. 2009

PRIMERA JORNADA CIRCUIT MASTERS '09/10, PISCINA PROVINCIAL CASTELLÓ


A la càmera de sortida abans de nadar els 50 esquena.


Avui, era la primera jornada del Circuit Masters, on participem 29 clubs i 501 nadadors, la xifra mes alta fins el moment a uns autonomics, el lloc, La Piscina Provincial de Castelló. Al mateix temps , una companya, va a fer la mitja marató de Valencia, i al llarg de la jornada estem en contacte, m'entere que ha fet un temps molt bo, 1h 43' 23'', ENHORABONA BELENCITA. T'HO HAS MERESCUT, EL TEU TREBALL A DONAT FRUIT.

Cal dir que la natació master esta en ple aument, tots els anys puja a les competicions tant el nivell com el nombre de clubs i nadadors dedicats a aquesta practica de la natació, cosa que m'ompli d'orgull poder dir que ja fa uns anys que estic tant a nivell competitiu com a nivell de travessies a mar obert, es a dir, aigues obertes.

Després de nadar els 50 esquena.

Jo avui participe en les proves de 50 esquena i 100 metres estils,, primer toquen els estils i despres cap a les 4 de la vesprada els 50 esquena.

La jornada comença amb un escrit que va llegir una nadadora en record a Bernarda Angulo, una nadadora de les grans, de les que fan escola, i que vaig poder conèixer a Cadiz enguany als Europeus de llarga distancia. Vam fer tot seguit un minut de silenci en record d'aquesta nadadora que fa poc ens va deixar a la edat de 97 anys, amb uns quants records del mon a la seua esquena.

Del Castalia Castelló, del U.P.V., i del Aquatic Castelló, van ser els clubs amb mes quantitat de nadadors a la piscina, aixi com cal destacar el Benidorm.

estil braça.

Cal esmentar que enguany m'han guardonat amb la medalla de plata i a la primera jornada he quedat el primer de la meua categoria als 50 metres esquena, i 7é als 100 metres estils,, es la primera vegada que aconsegueix el primer lloc a una prova, i enguany puc emportarme la medalla d'or, si a les altres dos jornades junt a esta, arribe amb 70 o més punts.

nadant papallona.

Enguany cal dir que , Blai, Juanvi, Miguel Domingo, Fermin, Jose, Xema, i jo ( Rafa) , anem a nadar amb el Club Natació Castalia Castelló, altra vegada, i l'any passat va quedar el segon club de la comunitat valenciana amb mes puntuació, darrere del U.P.V., i davant del Benidorm.

Ara ja a pensar amb el Campionat de Espanya que es cel.lebrarà a Gener a la piscina de La Salera en Castello.

Aixi com també aquest proxim diumenge la travessia no competitiva desde Port Saplaya fins al port de Valencia.

14 nov. 2009

LA TRACA FINAL























CARTELL CAMPIONAT ESPANYA HIVERN



Vaja, i per a colofó del any, tot i que l'estiu no s'en va, fins el diumenge passat que estavem entrenant a la mar, ara toca el dia 22 de novembre la primera competició dels Open Masters Autonomics que es cel.lebraran a la Piscina Provincial de Castelló, i el dia 29 del mateix mes que estem una travessia no competitiva ni organitzada de uns 5000 metres Sortida Port Saplaya- Port de Valencia, i com no, en Gener, EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE NATACIÓ que cel.lebrarem a la piscina Olimpica de Castelló, tot seguit, el dia 19 de Desembre una Marató en favor del Alzehimer a Alcoi en piscina, el dia 20 de Desembre la Copa de Nadal del Port d'Alacant, com podem vore, tenim tot un final d'any mogudet,, i segur que ix algo mes per ahi, aixi com entrenament a la mar. aixi que a ficar-se el neopré i a esperar que no se revolique a mitat travessia la mar.


CARTELL MARATÓ ALCOI

LA GRAN CITA

Després del Pas Ras al port de Valencia,,, ara toca,,, 4000 metres al mar,, encara no se sap lloc ni dia,, estic a la espera que Coke ho diga.

Bufffffff,, te bona traça veritat?????

La pregunta es,,, a qui li tocara pagar-la,, a Coke o a mi??? MÉS ENDAVANT HO SABREM.

Coke vaig a per tu,, preparat, ves entrenant, me portes un avantatge de 3' 18'' pero al mar,, tot canviarà.

12 nov. 2009

UNA LLUITADORA

NATACIÓ
Selina Moreno recull a Dover (Anglaterra) el certificat 'Channel' per creuar el Canal de la Mànega.

11/11/2009 - EP
Imprimir Noticia Enviar a un amig@





Foto: selinamorenopasagali.com
La nadadora valenciana de Gandía Selina Moreno va acudir a Dover (Inglaterra) per a recollir el 'Channel', que es el certificat que acredita que ha creuan nadant el Canal de la Mànega en 2009.

La deportista creuà el Canal de la Mànega el passat mes d' agost, convertint-se aixi en la segona espanyola després de Montserrat Tresserras, que el nadà 50 anys abans que ella.

La gandiense creuà el Canal de La Mànega amb el patrocini i recolçament, de la Universitat de València i l'Ajuntament de Gandía. A la ceremonia de distinció Selina Moreno acudi acompanyada pel seu metge esportiu, Luis García del Moral, i Montserrat Tresserras, la que va fer una menció especial a la esportista valenciana, per tractarse d'un moment històric on es juntaven les dos úniques espanyoles que habían creuat el Canal.

10 nov. 2009

SENSE PARAULES

REPORTATGE: PERSONATGE, EN EL LLEVANT. 08/11/2009

La campiona de 97 anys


Va aprendre a nedar amb 47 anys. Des de llavors, l'aigua ha estat la seva aliada, i la competició, el seu motiu de viure. Tant que aquesta canària ha aconseguit plusmarques mundials a tres anys de complir un segle.

Esquena 200, 100 i 50 metres: campiona d'Europa. Ningú no pot amb aquesta dona que va decidir fer de l'aigua la seva millor amiga. Només ho aconseguirà el temps. El setembre va pujar al pòdium perquè li lliuressin tres ors en els campionats d'Europa de natació celebrats a Cadis. El juny van ser quatre ors en els campionats d'Espanya que es van nedar a Madrid. Quatre en les quatre modalitats en les quals es va presentar. En li tenia prou amb arribar. No hi ha ningú com Bernarda, ningú en la categoria de més de 95 anys que puguin fer-lo ombra. És només la, l'aigua i la seva tenacitat. Una voluntat d'or mortificada per xacres de l'edat, però, almenys, a dia d'avui, sa i estalvi.
"Em banyava a la vora de la platja. Veia les meves filles nedar i em donaven ganes d'aprendre. Ho vaig aconseguir amb 47 anys"
La Federació Internacional de Natació reconeix Bernarda Angulo (Las Palmas de Gran Canària, 1912) dos rècords mundials en la categoria de 95 a 99 anys. 400 metres esquena en piscina de 25 metres i 400 metres lliure en piscina de 50 metres. A més, té vuit plusmarques d'Europa.

Té 97 anys. El seu cos és un jarronet de porcellana. Atreu l'atenció pel blanc vibrant del seu cabell, curt i llis, el seu nas angulós, ulls blaus i un somriure ampli i generós. Des de fa més de 50 anys viu en un barri humil de Las Palmas, al tercer pis d'un edifici sense ascensor. Vesteix un modern vestit blanc amb estampats negres. Del seu coll, un senzill cordill subjecta un camafeu negre de bijuteria amb inscripcions daurades. Viu sense ajuda de ningú. Resistint des de fa 33 anys. Bernarda Angulo va enviduar el 1976. Tenia 64 anys. La natació ha estat el seu bàlsam contra la solitud. Les seves marques, la certesa del triomf de la voluntat i capacitat de superació.
"Nado millor que camine", explica sense sorna. Entrena cada dia. De 500 a 800 metres, segons els ànims. Fins als 45 anys no va aprendre a nedar. "Em banyava a la vora de la platja, veia les meves filles on no feien peu i em donaven ganes d'aprendre jo també. Elles em van ensenyar". Trenta i cinc anys després va començar a competir. Amb 80 anys. Va "ser començar una nova vida. Amb la natació, l'existència se'm va fer més suportable. El meu entrenador, Argimiro García, em deia que, si seguia, nedaria fins als 110 anys". Ha canviat de club diverses vegades. Primer, el Club Natació Metropole, on continua entrenant. Després, la Victòria, perquè li permetia també participar en travessies en mar obert. Amb 80 anys va nedar el braç de març -2.600 metres en un mar de forts corrents- que separa Lanzarote de La Graciosa. Ara competeix amb el Màster Balears, de Palma de Mallorca. El seu entrenament carrer a dalt calli a baix entre les surades de la piscina és també un combat contra les absències. "En els primers anys érem molts de la meva edat. I el passàvem molt bé. Però em vaig anar quedant sola. I un dia era l'única. Sense companys, sense entrenador, sense ajuda. Van ser els del club de Palma els que em van animar a seguir. Ells em protegeixen i em cuiden".
Ha estat en campionats del món a Nova Zelanda, el Canadà, París, Marroc, Xipre, Estocolm, Àustria, Alemanya... Es recorda en uns amb 81 anys escrutant des de la distància a un nedador japonès d'uns 90. " Era una figura tan primeta...! Vaig pensar com podia ser possible que aquell home tan fràgil s'atrevís a ficar-se a la piscina". Setze anys més tard, Bernarda continua preferint l'estil crawl a nedar d'esquena perquè li agrada llançar-se a la piscina de cap abans que sortir des de l'aigua.
Vol seguir, però als 97 sortir de casa amb maletes per agafar un taxi a l'aeroport és tasca complicada. Al saló del seu pis mira amb ajuda d'una lupa les inscripcions en trofeus i medalles. Li costa subjectar-les. " tan pesades que son...! ". Ensenya l'última placa rebuda, aquest any, de la Federació Espanyola de Natació per la seva contribució al desenvolupament de la natació màster i les seves actuacions en campionats del món i Europa. "De vegades em poso amb la lupa a veure què posa, però després m'oblido". Anota amb lletra tremolosa en fulles arrugades el que no ha d'oblidar. Al seu pis, les copes i diplomes s'afegeixen a les inevitables fotos familiars. Gairebé totes antiquísimes. Del seu casament, el 1931. "Vaig néixer el 1912 a Firgas, en l'interior de l'illa, entre arbres fruiters, molt sol i una gran finca de plataneras. De nena era inquieta i juganera. Participava en tot el mateix en jocs de nens que de nenes. Això és el que crec que m'ha donat la resistència que tinc. Als 6 anys em van portar interna a un col·legi de monges a Las Palmas. Tot just sortir del col·legi em vaig casar. Encara no havia complert els 19. Van ser només quatre mesos de festeig".

Bernarda és estima de casa des de fa 80 anys. El seu marit regentava una botiga de queviures. Un home "bo i afectuós. M'emportava 11 anys. Era el meu marit i el meu pare alhora. Em va ajudar a ser constant". Ella administrava la llar i ell l'ajudava amb la casa. Un home traçut per als arranjaments|reparacions domèstics, el que avui més llança en falta. Vaig "ser molt feliç en el matrimoni". També pengen fotos amb els seus quatre fills, dos nois i dues noies. "Els fills són el que més es vol, perquè són un tros de l'ànima d'un." Els homes van morir sobtadament, amb 5 i 37 anys. Fa uns mesos va morir una de les seves dues filles. "A la meva edat viu pendent de saber si quan m'aixeco al matí tinc forces per fer totes les coses que necessito. Però sempre és bonica la vida, encara que se sofreixi." Se sent insegura a casa seva, però no vol deixar l'habitatge familiar. No almenys, sense la garantia que en la residència d'ancians li permetran sortir a entrenar. "Quan nedo em concentro que he d'arribar, fer bé la tornada|volta perquè no em desqualifiquin i comptar les piscines que em falten. De vegades m'oblido i els companys m'han de parar perquè continuo nedant". A Madrid va nedar els 200 metres esquena en 08:49:98, rècord d'Europa per més d'11 segons de diferència amb l'anterior. Años abans, a Gijón, havia millorat la plusmarca mundial dels 200 metres lliure amb un crono de 09:26:22. "Abans la vida es reduïa a la teva família i el barri on vivies. La idea d'igualtat és positiva, però depèn de l'ús que es faci de la. Perquè no tots som iguals".
La memòria d'una lluitadora
Bernarda Angulo va ser senderista fa més de 50 anys, quan caminar pel camp no estava de moda. El vaig conèixer perquè parlava anglès i tenia contacte amb estrangers. Ells ho practicaven. Em vaig unir al grup. He corregut per les set illes. Era l'única canària i sempre vaig ser la major del grup. També he fet senderisme a Alemanya. Bernarda Angulo té una màxima: Sempre és bonica la vida, encara que se sofreixi. Cal aprendre a sofrir abans que a divertir-se. Tanmateix, reconeix que no tot és tan fàcil: Em vaig oblidant de coses de la meva vida, diu.
I les seves paraules emocionen perquè les pronuncia com disculpant-se. Però recorda. Amb 5 anys, de la Primera Guerra Mundial. Amb 19, de la proclamació de la Segona República. Que barata era la vida! Record els carros tirats per mules, els camins de terra, les tartanes. També es refereix a les represàlies contra els jesuïtes al mateix carrer on vivia. Amb 24 anys va esclatar la guerra d'Espanya. Amb 27 va arribar l'escassetat i l'estraperlo de la postguerra i el començament de la guerra d'Alemanya. Record venir amb els meus nens a la platja i veure estrangers al mar amb els seus fills molt delgaditos. Era gent que fugia de la guerra i no havia de llançar-se res a la boca. Va viure el franquisme entre els 27 i els 63 anys. La vida es va anar estabilitzant a poc a poc, però els odis entre els dos bans|bàndols eren molt forts. Insuperables. Avui veig el món malentès. I cada vegada més difícil d'arreglar. Som més que abans. I tots no cabem al mateix cistell. Molta gent amb idees molt diferents. Aprenc molt dels joves, però em sorprèn la falta d'educació i respecte amb els majors. El respecte i el temor és bo mentre serveixi per establir els límits.

8 nov. 2009

NADANT A LA PATACONA 8 DE NOVEMBRE '09



A la foto: Xavi, Rafa, Elena i Gabi .


Avui he quedat amb un grupet de gent a la Patacona per nadar uns metrets, un altre entrenament d'hivern a mar obert.

Avui el vent de ponent es el predominant, amb unes fortes ràfagues, quan arribe amb Elena, la reten de la policia de la patacona que es on haviem quedat, veem que esta Gabi, però també s'hi acosta un conegut dels masters, Xavi, del C.N. Vila-real, aixi que avui som quatre, pero dels bons, cal dir, jaja.


Pensat i fet, ens posem els neoprens, i agafem direcció cap al port de Valencia, i quan portem 30' de cami, rodem i cap al lloc de sortida,, aixi que fem un total de 1 hora nadats, i pensem que uns 3000 metres,, amunt o baix,,, quan tornem cap al reten, el vent es més fort, i costa mes avançar, anem amb dos grups, Gabi i Xavi van al capdavant i Elena i jo anem tots junts darrere.

una vegada fora, ens acomiadem i Xavi i jo ja ens vorem als màsters el dia 22 a la piscina Provincial de Castelló on tindrà lloc la 1ª Jornada, tal vegada la setmana que ve, Elena, Gabi i jo tornem a vorens per nadar al mar junt a Coke i Belen.

1 nov. 2009

ENTRENE AMB NEOPRÉ A LA MALVARROSA

A la foto: Pau, Rafa, Brigi, Gabi, Selina, Anna i Jaume.


Avui a sigut un dia molt dur esportivament parlant,,, doncs despres de fer el 22 PAS RAS al port de Valencia correguent,, he quedat amb uns companys/es de natació per entrenar a la Malavarrosa, Gabi, Pau ( el temut Trim) , Jaume vingut de Barna, Anna, Selina i Brigi ( de Sueca) i jo mateix ( Rafa) .


Com podeu observar una bona cuadrilla per nadar,, ja dona gust nadar amb tanta gent i amb tant de nivell, les de la Ratlla del Terme, ( Pau i Bridget) que ja hem quedat amb ells per a properes quedades, amb Jaume ( de Barna), Selina ( de Gandia) ,Gabi i Anna( Valencians), i Rafa ( Torisà), gent coneguda de les travessies i gent com Jaume de altra comunitat vingut per entrenar i practicar el esport que ens agrada, LA NATACIÓ A MAR OBERT.


Trim i passat per aigua.


El mar esta com un plat,, hem quedat al Pans and Company de la Malvarrosa cap a les 11 h, i com que jo acabe de la volta a peu a les 10'50, tinc el temps just per arribar, posarme el neopre i a endinsar-nos a la mar, pero abans de tot, li done la camara a la dona de Pau, ella fara el reportatge fotogràfic d'avui.


Pau amb la seua dona, que per cert ha fet unes maginifiques instantànies del entrene.

Agrupant-se tots enmig del entrene.

Decidim anar des de el pans and company fins al port, anada i tornada,, uns 3000- 3500 metres,, estem quasi hora i mitja nadant, gaudint de la mar,, i com que Anna es el primer any que nada a la mar,, doncs anem pendent de que vaja al grup.

Selina i Anna van sense neopré,, valentes, jo no se si podria,, jaja. Ixen totes gelades corrents a per la toallola. normal doncs l'aigua ja va gelantse. Calcule que estaria a uns 20 graus.


Una vegada fora, xarrem, i bo, quedem per altres vegades,, la propera la setmana que ve,, tal volta a la Ratlla de Terme, alli estarem. Ara a per la paelleta, que fam que tinc, s'ho imagineu?

22 PAS RAS AL PORT DE VALENCIA


Avui m'alce amb un nou repte,, millor dit dos,, pero anem per pasos:

A les 9'15 quede amb Belencita, a la zona on donen els dorsals, alli es on trovarem a Coke,, quan arribe al Port, l'ambient comença altra vegada a vores, els corredors escalfant, altres xarrant, altres badallant, i jo tot pensant amb el grup de natació que m'espera despres de fer el Pas Ras, que per segon any consecutiu vaig a fer-lo.

Com que Coke i jo tenim una paelleta per ahi pendent, anem a vore qui dels dos la paga, si ho he dit be, EL QUE DELS DOS PERDA, TINDRA QUE PAGAR LA PAELLETA, la primera es esta prova, El pas ras, i la segona prova vindra el dia 15 data ja posada per la posterioritat i que pasarà a la historia, una vegada guanye a Coke, es clar,, jeje, una prova de natació 4000 metres a la Patacona crec que m'han dit,, aixo li ho deixe a ell i als seus nervis que trien. aibaaaaaaaa que xulo que soc, jaja.

Belencita no corre aquesta prova,, esta preparantse per a altres de mes distancia, i se que va A TRIOMFAR a la mitja marato de Valencia,,, ja voras Belen, t'ho dic jo.

Llastima que no puga anar, pero tinc que estar als autonomics, la primera jornada a la piscina provincial de Castelló, on nadaré les proves de 50 esquena i 100 estils.

Dons El PAs Ras, se que anaven a estar Rafa Nogueroles, Jose Pastor, i uns quants mes del meu club el Triesport Torís, però finalment només veig a Rafa.

Quan donen la sortida, el meu rival, Coke, i jo ens donem sort, i despres tots dos pensem ( que te donen per el ......) , i començem a correr, jaja, se que Coke esta mes preparat que jo, pero tot i aixo nomes m'ha tret 3' 18'', gens malament,, jo he fet un temps de 46' 57'', el millor temps meu als 10.000 metres.

Seguidament i sense parar ni un instant, men vaig acomiadantme de Belencita i Coke, direccio al Pans and Company de la Malvarrosa, on havia quedat per nadar amb neopre, amb Anna, Gabi, el crack Pau Tomas, Selina Moreno, Brigi, i Jaume.

Quan arrive estan prenint-se l'ultim suspir del café.