11 jul 2011

REPTE ACONSEGUIT, EIVISSA-DÈNIA-ALACANT REPTE AEAL

REPTE  AEAL "TRAVESSIA DEL SEGLE"



                                                




Doncs si,, aixi es, ja ho hem aconseguit, tots junts, la associació AEAL ( Associació Espanyola del Linfoma Mieloma y Leucemia) , ells junt al club RC7 de Alacant van fer possible aquest somni de tot nadador, juntar Eivissa amb la peninsula i com no, la terreta tira molt, despres acabar a Alacant a la platja del postiguet a peus del Castell d'Alacant. Un total de 180 quilòmetres .
Victor(tota una prova de superació) amb Rafa Muñoz

El repte va estar apadrinat per el nadador David Meca, campió del mon de llarga distancia, i junt a Victor un pacient de cancer, va començar el repte a Eivissa junt a Serrana Fernandez, doble olimpica per Uruguay al 2000 i 2004, i entrenadora del club RC7, des d'aquest blog tinc que llevar-me el sombrero per la feina que ha fet Serrana a tot el repte, dons ha estat al peu del canyo durant tot ell, dient els relleus, no ha dormit, en fi,, genial com a persona i com a nadadora.

LAS PROVINCIAS

EL MUNDO 

NOTICIES DE TURIS

NADATHLON


 EL PAIS

ULTIMAHORA

TELECINCO

TELEMADRID

CANAL 9


INTERECONOMÍA

TELEVISIÓ DE EIVISSA

REPORTATGE EN PUBLICO

REPORTATGE" MAS ALLA DEL LIMITE" CANAL CUATRO

 SANT ANTONI.NET

grup de nadadors del TIRANT I
Van ser uns dies de convivencia al vaixell amb els nadadors i tripulacio al TIRANT I  com es deia el nostre vaixell genials,  vam fer uns llaços de unio excel.lents, vaig guanyar uns companys i companyes de natacio insuperables, Victor, Natalia, Selina, Larrosa, Bea,Casandra, Noa, en fi,, tants que si men deixe algu que me perdone, okis? pero les xicones van davant, jeje.

Anavem tres vaixells que ens conectavem via walkie, al igual que amb la creu roja,, i als dos xics dels kajaks vam fer-lis relleus, un dels dos va ser Serrana i Robert el metge, un 10 per tots, si m'oblide d'algu torne a repetir-me,, que me disculpe.

Les nits passaven ràpides, nadant, fent metres, els dies eres increibles, igual que les nits, els companys d'Alacant, quan estavem a la costa anavem dientnos per on estavem, que si a tal lloc, insuperable, us ho puc dir, va ser una experiencia inolvidable.

Aixi com la foto amb Selina fent el Titanic,, vamos jaja no m'oblide d'ella, jaja,, que rises portavem de quant en quant. Larrosa de fotògraf, llastima que borrara la bona eh, jose luis? uf,, Selina ens mata, jaja.
d'aci es copiaren per a la pel.licula Titanic, jeje.

PErsonalment quan nadava, m'enrecordava del meu germà Juan Antonio, cada braçada anava per ell, i quan vaig girar el cap de Huertas amb Jorge i amb Paco Llacer, fent el meu ultim relleu que va ser expectacular per tots tres, fent esprints, jeje, i mirant el fons mari, doncs quan vaig vore el castell de alacant, vaig enrecordar-me de un proper familiar que va faltar fa pocs anys que va viure la infancia a Alacant,, mon tio Manolo.
Rafa amb Victors i Selina,, ostras,, Selina no et queixaras eh? guapa?


La rebuda a la platja del postiguet, va ser increible, va vindre David Meca al vaixell, i va tirar-se amb nosaltres i vam decidir anar al pas de Victor un pacient de cancer que era el que mes despaiet anava nadant cap a la platja abarrotada de gent,, amb el crit de quant en quant de " ESPARTANOSSSSSSSS" , quan paravem a descansar, encara se me posa la pell de gallina, cregeume,, poc a poc veiem un cartell que posava, GRACIAS POR VUESTRO ESFUERZO CAMPEONES, uf, va ser increible, i Larrosa que anava prop de mi i portava un cartell de AEAL, el va desplegar, mel va donar, i jo lil vaig pasar a Meca, ell a Victor, i vam anar junts a la arena del postiguet, bo, tots no,, doncs jo tot amb llagrimes als ulls, igual que totss, vaig endinsarme a la mar altra vegada recordantme de juan antonio, de tot el que vam pasar , meduses, esforços, corrents, etc, i nosaltres no haviem fet res mes que nadar, que es el que ens agradava, cosa que es el que havera fet tot nadador, qualsevol nadador, anava per tots, per els malats de cancer que estaven rebentnos amb els mocadors al cap, amb els tambors de musica, damunt de la seua malaltia, i ens rebien com a herois, en fi,, i nosaltres vinga el plor, no hi havia cap nadador que se escapara de les llagrimes, us ho puc garantir.
Manu, Noa, Bea, Jorge, Robert, Larrosa, Rafa Espi, jo mateix, tots tots, fets un flan, i Selina abraçantse a mi,, en fi,,, es el que pasa despres de tant de esforç.

El grup dels nadadors alçant en volandes a la entrenadora Serrana Fernadez, "grande Serrana" Va estar totes les hores al peu del canyó.
Mapa del Repte



Va ser una llastima no poder creuar el Canal de Eivissa per fortes corrents i la mala mar, pero tal vegada l'any que ve ho tornem a provar,, segur que si. Ja se intentarà, s'ha quedat eixa espineta clavada, pero es molt dur, us ho puc garantir. No es tracta de qualsevol travessia, es moltes hores tirantli de braç, encara aixi havem estat per les 49 hores sense parar, i es molt dur.

el grup de nadadors del TIRANT I vaixell on anava jo, junt a David Meca i Selina Moreno.
Rafa amb David Meca i Selina Moreno,, dos grans Campions de la natacio de mar obert.

Ara la propera sera Tabarca, dema mateix anirem German i jo a agafar hotel, al mateix de sempre i al sendema a fer-la on estarem justament set dels que ferem tant dura prova, ara aixo si,,, ha sortit a innumerables mitjos de comunicacio, i es tractava de fer Eivissa- Denia - alacant, nosaltres ho hem aconseguit.
Part dels nadadors del Tirant I.

Un resum de tot seria:

La superació per voler fer realitat un somni, superació per dur endavant una malaltia com el cancer, vivencies entre els nadadors, que ens han unit, ens han fet mes forts, i han fet que el repte es puga aconseguir, sense quasi dormir, veritat? La lluita contra les meduses, contra les corrents, contra el mal oratge, i quan ix el sol, a pelear i a nadar, fer el que mes be sabem, per portar a bon port el somni, i fer-lo realitat.

Quan m'ho van dir telefonicament si volia anar al repte, vaig dirlis que si, no coneixia a quasi ningu, tret de cinc, Selina, Jose Luis Larrosa, Paco Llacer, Espe i a David Meca. Vaig asumir el repte com un mes, pero mai me imaginava que anava a sortir tanta motivacio, tanta admiracio, tanta pell de gallina al arribar al postiguet. La convivencia va ser expectacular amb gent expectacular, en resum inolvidable per a mi i per  a tots. Capitans de vaixells, mitjos de comunicacio, metge, meduses, jeje, nadadors, per a la associacio AEAL inclosa, i com no per als malalts de cancer, el que lis haja pogut ajudar la vivencia d'aquesta aventura, espere haver-los ajudat . Ells a mi m'han ajudat moltissim. Mil gracies, no tinc paraules per a tots ni per expressar-me.

Rafa.

RETALLS DE PREMSA:









4 comentarios:

pakis dijo...

Molt bona crònica Rafa.
Quin tironet vam pegar en l'últim relleu eh??? ejejjeje Quin relleu més bò amb el fons marí excepcional i el que no sabíem encara era la rebuda que anàvem a tindre.
No ho oblidaré mai.

Rafa Muñoz dijo...

Doncs si PAco si, aixi va ser, la rebuda genial ,, inolvidable, i una cosa que m'ha agradat i m'ha ensenyat aquesta aventura, es que amb la natacio es poden fer grans coses,, no es tracta de fer el teu esport per practicar-lo, sino també posar el granet d'arena per ajudar a una bona causa, en aquest cas entre AEAL i els nadadors vam fer una forta unio, vinga una abraçada.

fins aviat xic.

Jose Luis Larrosa dijo...

Grande Rafa!!! Eres un crack!!! Espero compartir más retos contigo.
Un fuerte abrazo
Una gran crónica
Nos vemos en Sueca

Rafa Muñoz dijo...

Ok Jose, alli coincidiremos de nuevo Selina tu i jo, despues de tanta vivencia, y eso que lo tuyo si que es una gran cronica,,, venga un abrazo,,, mi mas sincera enhorabuena por tu post.
nos vemos.