18 jul 2009

RECOMANACIONS QUE ENS DONEN PER A UNA PERSONA QUE VA A REALITZAR UNA PRIMERA TRAVESSÍA A MAR OBERT.


RECOMANACIONS

· Una travessia en mar obert, és una travessia on el nedador tindrà
ocasió de trobar-se sol sense veure ningú al seu voltant, sol aigua i
més aigua, el que pot provocar alguna sensació nova, com a angoixa o
desesperació. L'important és sempre mantenir la calma i no posar-se
nerviós, perquè assegurança que un altre nedador o piragua es trobarà a
prop per ajudar-lo en el que sigui necessari.

· El nedador que es davant per primera vegada a aquesta prova ha
d'haver tingut abans un entrenament concorde a la prova, això vol dir
que no ha de tenir problemes per nedar sense dificultat alguna cosa més
de 3 hores. La distància que separa l'Illa de Tabarca de Santa Pola
és de 5.900 metres, però si fa la seva aparició alguna cosa de mal temps
amb ones, corrents contraris a la trajectòria, poden fer que aquests
5.900 metres siguin més dificultosos del que un es pensa.

· Las referències visuals que es prenen quan es res en mar obert,
són diferents a la línia blanca de la piscina i al caire de la mateixa,
és important localitzar aquestes referències aixecant el cap de forma
vertical buscant la línia de boies que marquen el recorregut, el camí
més curt.

· Es important haver fet part de l'entrenament en mar obert, on ens
trobarem amb situacions que es poden donar el dia la prova i mai en la
piscina, ones laterals, mar picada, petites corrents i que ells se'ns
acostuma a les vistes que es tenen, quan es res en mar obert.
(normalment aquestes vistes són espectaculars, però en d'altres aquestes
es tornen fosques i negres).

· Es important tenir un company en la travessia, si no l'has trobat
a la teva piscina o entre les teves amistats, pots buscar-ho en la
travessia, assegurança que trobes algú que res al teu mateix ritme.

· Con l'entrenament en mar obert, al llarg de la línia de costa,
podreu tenir contacte amb les meduses temudes, i comprovareu que no són
tan dolentes com les pinten. Les que es troben en aquesta zona són de 3
tipus:

· Unas de gran mida i molt boniques quan van nedant, que solen
trobés de forma aïllada, les quals no impedeixen el pas del nedador en
no formar barreres, són fàcils de veure per la seva mida, la qual cosa
les fa fàcil d'esquivar i fins i tot d'apartar amb una manotada. La part
pitjor són les seves ànegues inferiors.

· Otro tipus de medusa són les comunes de la zona, té un cos
circular que va de 2 a 7 cm, envoltat de petites potetes enganxoses i
doloroses. Se solen trobar aïlladament, i la metzina|verí que solen
utilitzar no és gaire molesta, la qual cosa fa que si et piquen al
principi de la travessia segurament quan arribis a meta no sabràs ni on
t'han picat.

· Finalment tenim les que considerem pitjors, són de la mateixa mida que
les anteriors però la seva metzina|verí és molt més dolorosa, i
viatgen sempre en forma de grans bancs, la qual cosa fa impossible
passar per sobre d'elles.

· La organització abans de donar la sortida fa un reconeixement
visual de la zona de travessia per si hi hagués algun banc d'aquestes
meduses.
· Qué s'ha de fer en cas de contacte amb medusa:
· Al principi no posar-se nerviós, aquest nerviosisme pot ser pitjor que
la pròpia medusa.

· No refregar-se amb la mà la zona afectada, ja que pot provocar que
la picadura s'estengui per mes parts del cos.
· Si considera necessari parar-se, ho faci un minut més tard de sentir la
picadura i amb el xiulet de salvament posar-se en contacte amb alguna
embarcació per ser tret de l'aigua.

· Seguir les recomanacions de l'organització referent a la seguretat.
· Es important, conèixer-se a si mateix i no arribar en cap moment
al límit, és preferible si no ens trobem bé, o ens donen rampa molt
sovint, demanar ajuda quan fins i tot tenim força per fer-ho, i mai,
mai, arribar al punt del defalliment.

· Un punt crític en aquest tipus de competició, és la sortida, els
nedadors no estan situats seguint un ordre de major a menor velocitat,
això provoca contactes i frecs|friccions amb altres nedadors, que
poden arribar a produir-te certa angoixa. Si no té gaire clar el ritme
que tens respecte als altres nedadors i no vols sofrir aquest tipus de
suplicis és preferible situar-se en la part d'enrere de la sortida i
marcar el teu propi ritme des del principi segur que més endavant
superes a alguna d'aquestes màquines que abans han sortit desenfrenades.

· En el cas de l'aparició de rampes, ha que detenir-se fins a
relaxar la zona afectada si es troba molt lluny de l'arribada és
preferible deixar la prova i tornar a intentar-ho en una altra edició,
si es troba a prop de la línia de meta la formula és relaxar els músculs
i intentar no forçar la cama que ha sofert rampa.

· Otro dels problemes que hi solen haver són els mareigs, els quals
provoquen, els mateixos símptomes del mareig normal, vòmits i malament
estar general. Les recomanacions per part d'un que ja els ha sofert és
abandonar i intentar-ho el pròxim any. Si en els entrenaments en mar
obert ja noteu que us maregeu, proveu de posar-vos taps de silicona en
les oïdes.

· Es important al principi de la prova, no agafar uns peus que ens
vagin a marcar un ritme superior que havíem pensat portar, és
preferible, sent la primera travessia en mar obert, guardar una mica i
donar-lo tot al final.

· Es important abans que ell se't llanci al mar, posar-se vaselina.
Els punts més importants són, les axil·les i el coll per evitar
rascades, hi ha nedadors que la utilitzen per tot el cos, es diu que
aquesta capa extra els treu resistència al mar i alhora els protegeix de
les meduses.
No oblidem que aquesta prova és una prova popular, en la majoria dels
casos ens mesurarem amb nosaltres mateixos, fem que sigui inoblidable i
la convertim en una gran festa, però sobretot pensa que el companyerisme
dins del mar pot fa que això es compleixi i, qui sap, potser evitar que
es vegi truncat.

No hay comentarios: